Como últimamente la cosa va de hacer cosas nuevas, este fin de semana he vuelto a viajar sola a visitar a unos amigos (o sea que eso no es nuevo, aunque el destino sí lo era y los amigos otros).
Yo solita en el media distancia con mi libro, mi móvil y el silencio. Tan a gusto.
De lo más destacable en novedades, veamos:
- Me he hecho amiga del perro de la casa. Así, tal cual. La que no toca nunca a un perro y si pueden estar lejos, mejor. Doncs res, fent-li festes a l'animaló, parlant-li en to carinyós, acariciant-lo... en dos dies he evolucionat tant que d'acariciar-lo i anar a rentar-me la mà immediatament he arribat fins i tot deixar-me llepar i, diumenge, en acomiadar-me, vaig acariciar-lo i no no vaig rentar-me la mà (fent tot el viatge de tornada tal qual!).
Vaja, una cosa inaudita.
- He tastat el tequila (vale, amb gairebé 30 tacos sé que el meu marge en el camp alcohòlic és molt ampli en comparació amb la mitjana).
- He visitat sola un museu. Crec que mai ho havia fet... (i sinó no ho recordo, així que pel cas el mateix!). He superat amb naturalitat el moment en que la noia de la taquilla et parafraseja i pregunta: "una?" com dient "només una? Véns tu sola?" (sí filla, amb la traça que tinc jo per a les autofotos no em cal ningú, que per a comentar la jugada sempre et pots fer col·lega de la de la botiga de records i intercanviar impressions sobre el boom de russos que visita la zona).
Diumenge per iniciativa pròpia m'he apuntat (i he liat a uns amics, jeje) a un simulacre... espero sortir-ne viva i tornar a aparèixer per aquí! :)
Rusa de buen ver más bronceada que mis abuelos después de la siega, botas de pelo con taconazo, mallas marcando pierna, chaqueta con hombros abullonados a lo Lady Gaga. Uñas rosas a conjunto con sus morritos.
Comiendo patatas con ketchup de McDonald's. Siento algo de envidia y eso que no me gustan las patatas fritas (ese físico y las patatas.. no es justo!!).
No puedo quitarle los ojos d encima, me parece fascinante esa forma de untar el ketchup del botecito de plástico y comer patatas fritas con sus uñas y morros rosas y el bolso colgando del brazo.
Ahí de pie, como tan ajena a todo.
Es un híbrido extraño entre buenorra-peronollego y pareceqtengoclase-xo- conramalazoschoni.
Lo que todos nos preguntamos (en ocasiones tengo personalidad múltiple, qué pasa) es que hace con ese tipo joven con barriga (que se intuye caída debajo de la camiseta).
Y aún me lo pregunto. Si durante el trayecto descifro algo de su conversación os cuento :p
Estic contenta de mi mateixa. Avui he fet quelcom sola. Quelcom que acostumava a fer acompanyada. Que sempre feia acompanyada des de fa temps. I que, en no poder fer acompanyada, o bé no feia o bé mirava de buscar una altra companyia.
Però avui no em venia de gust una altra companyia, m'hagués destorbat més que una altra cosa. Avui em venia de gust fer-ho jo sola. He sortit a fora, sense res, ho he fet, he gaudit i he tornat.
I ja està. Fet. Sense tu, sense cap succedani. Jo sola.
I ara ja ho puc fer sempre que vulgui. Com quan feia al principi dels temps. I així, podrem fer-ho també plegats algun dia. Quan tu vulguis i jo vulgui. Però per voluntat, no per necessitat.
Vull voler-te sense dependre de tu, i aprendre a moure'ns en aquest complicat abisme de la soledat compartida, de la companyia solitària, del companyerisme amigable, de l'amistat de companys, de l'apreci estimat, de l'estima apreciable, del roce con cariño, del cariño rozado...