mon, c'est moi

No em dóna ni temps a escriure res decent, però...

ENS VEIEM A LISBOA! :)

Más vale tarde que nunca

Això diuen...

Així que un any després d'entrar a la companyia la xux està fent la formació per bilbao no sense complicacions i la menda comença d'aquí a uns minuts l'acollida a l'empresa on porta... 1 any i mig! (sense contar les pràctiques).

Espero que la gent sigui maca i m'ho passi bé...

Bye!

I LOVE MIKA!!

Vam anar al concert de Mika perquè la Mercè ens va enviar un mail comentant l'esdeveniment. Vam comprar l'entrada per a Razz i la cosa va acabar al Sant Jordi. Vam anar havent vist un parell de videoclips i havent escoltat les cançons unes quantes vegades, però sense entendre gaire bé les lletres. Vam anar sense gaires pretensions i vam acabar a cinquena fila gaudint d'un espectacle que va tenir moments de tot i que, en la seva senzillesa inicial, crec que va captivar a les 6000 persones que el passat dijous vam veure a aquest noi en directe. Té una veu molt potent que fa uns aguts increïbles, es mou sense parar, sua com el que més, tenia un rinxolet monííííssim que li queia pel front i quan fa el mmmmmmmmmm amb els llavis apretats crec que gais, lesbianes i heteros de totes les edats se'l menjarien, perquè està per a menjar-se'l. El show fantàstic, Mika fantàstic, i ja us dic jo que li seguirem la pista de ben a prop. I si torna amb un disc tan bo... allà hi serem! :)

Aquí encara no havia suat gaire, jejeje.

Moments íntims... si és que el noi és molt versàtil!

Big girl, you are beautifuuuuullll!!

I més show! Com diria el seu estimat Freddie: show must go on!

Final amb teatrillo original i alegria colorista, d'acord amb la seva estètica.

A.H.G.

AHG ahir va tenir una tarda-vespre difícil.

Es va barallar amb els okupes que hi havia a les cases velles de la seva propietat i després va passar un parell d'hores angoixat, buscant en la fosca, suant i segur que cagant-se en tot.

Fins que, com per art de màgia, i a través d'una empresa d'excavacions, es va poder posar en contacte amb una persona anònima que li va donar, sens dubte, la millor notícia del dia.

Vaja, que la mon va recollir de terra la seva cartera, el va localitzar i li va donar el seu dni, la targeta de la ss, del racc, el carnet de conduir, factures, bonolotos, telèfons, targetes de proveïdors, les fotos de les filles, 200 euros en efectiu i algun que altre dòlar.

Em va dir que no quedaven dones com jo, que m'estava molt agraït i que si em podia donar dos petons, i jo tan contenta d'haver-lo pogut trobar i d'haver fet la bona obra del dia.

Y fueron felices y comieron perdices con sus respectivas carteras! Jejeje.

...?

Estimada mon,

Al dedicar tanto tiempo a estabilizar tus emociones y alcanzar sensibilidad, quizás vas quedando demasiado atrapada por tus sentimientos, mon. Es por ello que quizás últimamente no estuviste prestando atención a tu lado racional, aunque te está implorando que avances hacia una situación diferente de la que te encuentras en este momento. Tómate un tiempo para escuchar tu voz interior y tómala con más seriedad que hasta ahora.

Llavors, cigonyes i d'altres fets paranormals

És cert que no vaig anar a una escola "convencional" i que a 2on d'EGB a classe vam donar àmpliament el tema de com es conceben les criatures amb el suport d'un gran llibre com és "D'on venim?". El van fotocopiar i teníem tota una paret de la classe empaperada amb el llibre.

També suposo que a casa no em devien dir cap bajanada sobre el tema (o si me la van dir, tinc una memòria selectiva que selecciona bé), així que el tema de les cigonyes, la "semillita" i tota aquesta pesca que es veia a les pel·lícules em sonava bastant a xino. Vaja, que ho trobava ridícul.

Doncs bé, l'altre dia a Travessera de les Corts prop de Collblanc sento a una mare embarassada, que duia de la mà una altra criatura dient: "sí, papá pone una semillita en mamá...".
Em vaig quedar a quadres, em va impactar molt sentir-ho així en directe!! Anem a veure, que li estàs explicant això a un nen!! Si és que som animals de costums...

Qualsevol dia llegim als diaris que un nen de pàrvuls li ha volgut inserir una llavor a una nena a l'hora del pati...

3er aniversari

I no del blog, no... aquest ja va passar.

Tal dia com avui, fa tres anys, sentia que flotava, que volava, que... que tot em bullia per dins, que el cap m'anava a 1000, que la vida era tan excitant...!!

Avui la vida és més reposada i tinc un company de viatge al meu costat pel qual val la pena dir que els dies brillen una mica més del que el sol els il·lumina.

:)

Moltes felicitats, carinyo.

Travelling around the world with mon!

La xux i jo marxarem dintre d'un mes a lisboa. Com ha dit ella, rotllo Thelma & Louise, xo sense Brad Pitt i sense suïcidi. Bé, i en avió. Vaja, al final res a veure amb la parella d'americanes... :P

El cas és que m'estic gastant una pasta en viatges. Sí, jo que per a algunes coses sóc fins i tot rata, en això no m'importa gastar-me els calers, ja veieu. Volia estalviar per al viatge de nova york, però... em sembla a mi que això serà gastar, gastar i gastar! Quin horror! Bé, tractarem d'estalviar els caps de setmana... i fer treballets extra!

El cas és que tinc 24 anys i no tinc hipoteca ni fills ni res que requereixi "x" diners al mes (exceptuant el gimnàs, jejeje), així que és el moment de viure la vida i gaudir. I si cal gastar, doncs es gasta, que per a això està. Ea.

Next destination: Lisboa, Portugal.

PD. Si algú sap d'algun allotjament bueno, bonito, barato y céntrico a Lisboa, que informi, please!