Quan tots els jefes estan de vacances.
Quan sorgeix un marron.
Quan hi ha un munt d'interlocutors i ningú en sap res/ en vol saber res.
Quan tu ets l'única de la teva unitat que no fa vacances i tractes de resoldre el problema amb la persona més desagradable i glaciar de la terra.
Jo ja he fet tot el que podia fer. La gent pensa que al departament no fem les coses com cal, el jefe està massa ocupat de vacances com per a encarregar-se d'algo que no sigui el seu propi ego i jo sóc la pringada.
Doncs saps què? Que me la sua. Ja s'apanyaran, avui no penso fer res més referent a aquest tema. I la propera vegada, en comptes de solucionar un tema dels altres, diré simplement que allò no és meu i que no en tinc ni idea. A prendre pel cul home. Que a sobre t'ho paguen amb males cares!!
Sento que alguna cosa no va bé.
I no sé què és.
(I no m'agrada)
Diu la ministra que Catalunya és la comunitat que més diners està rebent en infraestructures aquest any... i si ho diu serà veritat, però...
senyora ministra, aquests calerons no seran d'efecte immediat, la situació actual és conseqüència d'adonar-se'n massa tard que les infraestructures d'uns jocs olímpics no duren 15 anys!
Jo hauré d'agafar un tren a sants i aterrar al Prat en unes setmanes... creuem els dits per tal de què tot vagi bé i no acabi sortint al diari!!!
Fa un dia gris. I plou. I us anava a explicar com he arribat xopa de bon matí.
Però no parlaré d'això, nop. Parlaré de la perspectiva i la visió que et donen els anys i les experiències. De l'evolució d'algunes persones a mida que van vivint i de com d'altres es queden exactament al mateix punt en el qual van començar el seu viatge (que, en realitat, no sé fins a quin punt ha existit).
Està clar que cada persona té la seva essència i uns trets que la caracteritzen. Però si no canviem parts d'aquest aroma és possible que al final faci olor a ranci i, sense adonar-nos-en, ens haguem convertit en un ésser caducat.
Si Tapas estava centrada al barri de Santa Eulàlia, la nova peli del Corbacho se'm farà encara més propera perquè estan gravan a localitzacions a menys de cinc minuts de casa: el Vilumara, la vorera del Max Center, el barri centre, el carrer del meu pàrquing... vaja, no és que jo ho hagi vist, però els meus progenitors no fan més que trobar-se amb el set de rodatge porai!
Bé, jo ahir també vaig ser testimoni d'alguna cosa: en anar a treballar enganxaven algo als vidres laterals de la Farga, en tornar de treballar hi havia uns pòsters gegants amb la cara del Marilyn Manson i grups que no em sonaven de res. Manson a la Farga? Ein? Sincerament no em vaig llegir bé tot el que posava, el meu estat després de la becaina pre-dinar que faig a l'autocar no és lúcid al 100%. Anyway, avui he entès que era tot per la peli, ja que no hi havia ni rastre del Manson (fans que s'han tapissat l'habitació amb els cartells?) i mon pare em va dir que ahir per la tarda els adolescents suaven com uns porquets corrent per la vorera del Vilumara repetint i repetint les tomes mentre a un pobre li cridaven: ¡Cobarde!
I dic jo: anirà el Manson a veure la peli?
M'importa una prrrr, jo sí!
(Ja és hora de reconèixer Barcelona, l'Hospitalet o dondecristoperdióelgorro en comptes de la 5a avinguda, oi Woody? ;) )