mon, c'est moi

Ara... (?)

Ara que se'ns moren els avis, que se'ns disgreguen les famílies, que cobrem per treballar, que ens desenganyem, que...

Ara és moment de plantejar-nos la vida, els nostres principis i seguir endavant. Comptant amb aquells que volem que hi siguin i hi volen ser i oblidant aquells que algun dia hi van ser i no es mereixen ser-hi.

Escoltar: Ahora, de Joaquín Sabina.

Mon la fornera

Eh, i estan... tremendos!!!

Si és que a mi m'agrada molt el pa, i els reis em van portar un llibre amb 365 receptes de pa... i ara que fa més fred i es pot encendre el forn sense problemes s'havia de provar!! I no diré que arribar i moldre, pq ja estava tot mòlt (acudit de collita pròpia, jeje :P), però sí que m'ha quedat dpm a la primera! :D

(ah, que ningú s'espanti, la mà peluda no és meva!!)

Els diners són el més brut del món

I no perquè els toqui molta gent...

sinó perquè molta gent els vol tocar.

I només uns quants se'ls queden.

Llicenciatura conscient

Ara que ja he fet la presentació de marres, que hem descobert un univers de roses(valència amb enric granados), que ja és cap de setmana...

ara que estan les meves dues àvies aquí i mons pares els ensenyen el meu títol universitari acabat d'emmarcar i l'orla... he caigut en què sóc l'única llicenciada de les dues famílies. La primera persona amb una llicenciatura de totes les generacions que em precedeixen.

I, d'alguna manera, en el moment d'adonar-me'n, m'he sentit important, agraïda i amb la responsabilitat d'estar a l'alçada que s'espera de mi.

mon dixit.

Hard times

Avui serà un dia dur. Després de festes esparcides en les darreres dues setmanes i tres dies de vacances, tornar al ritme de treball de dilluns a divendres més màster divendres i dissabtes... serà dur. Una setmana complicada. Llarga i complicada.
Serà una setmana llarga pel que he explicat abans, i serà una setmana complicada perquè:

a) m'hi hauré d'adaptar

b) suposo que algunes coses canviaran a la feina

c) haig d'acabar la presentació del treball del màster i exposar-la dissabte :S

Dios, i el pitjor és que de dormir unes nou hores de mitja durant aquests dies passaré a dormir-ne set... perquè sempre em faig el bon propòsit de marxar abans al llit, però al final ma mare sempre ha de venir a donar-me la tabarra per a què plegui d'internet...

un petó a tothom i bona setmana!!

Somiar, viatjar, viure

Després d'un bon 2006 que m'ha dut a tunísia, figueres, la toja, palamós, el maresme, el poble, roma i parís, ja fa dies que barrino fer un nou viatge. I me n'estic adonant que, a part de ser una activitat que m'agrada, probablement també sigui una cosa que necessito.

Necessito veure coses diferents, descobrir espais, buscar informació, tenir alguna aventureta (viatgera! ;P)... que em doni una mica l'aire.

Us deixo aquí una frase que he trobat en una web de cicloturisme:

El viajero ve lo que ve; el turista ve lo que ha ido a ver. Gilbert K. Chesterton.

Al cap una escapada a Alemanya a veure a un amic d'Erasmus.

M'agradaria anar a Finlàndia. Perdre'm en un lloc poc poblat amb molta natura.

Fa anys que m'agradaria fer un interrail per països de l'est d'Europa.

Les Amèriques , amb totes les seves peculiaritats i complexitats, les deixo per a quan tingui una mica més d'edat (i de pasta, que els vols són molt cars! ;)). El mateix dic de Nova Zelanda! Vaig llegir un reportatge i em van entrar unes ganes immenses d'anar-hi.

Sempre he volgut fer turisme en bicicleta. I per què no plantejar-se alguna cosa més important que les Balears, per exemple? Veure algunes experiències t'hi engresca.

Ja fa 4 anys i mig que, després de fer el Camino de León a Santiago (310 km aprox), vam dir que el faríem des de més lluny, començant als Pirineus. Potser va sent hora de planificar un altre peregrinatge...

Algú s'havia preocupat per si estava bé o el blog estava en procés de mort? No, res d'això, estava canviant la meva pell, com les serps, i amb la patinada -en línia- d'avui sento que he tornat a resorgir i veig més clar que, en el meu horitzó proper, hi haig de col·locar un viatge. La pega és que la pasta que m'hi puc gastar -gràcies al treball- ve limitada pels dies que puc estar de vacances -gràcies??? al treball-. Nunca la dicha es completa! Però ja faré jo alguna cosa per a solucionar-ho...

mon dixit!