mon, c'est moi

El ballet i Tamara Rojo

Probablement després de què Hollywood es convertís en una màquina de fabricar diners sense estil, el ballet sigui l'art amb més glamour.

A cavall entre l'esport i l'art, entre el patiment i la bellesa, ahir vaig veure per primer cop ballet clàssic professional en directe. Les meves sabatilles de punta es van quedar en un trenta i algo, però si n'hagués tingut unes del 40 ahir me les hagués calçat. Quina sensació de flotar, de voler anar de puntetes i fer piruetes ahir en sortir del Tívoli!! Quin gust, quina estona tan curta!!

Ahir va ser una tarda especial, em vaig recordar del liceu en entrar a aquell habitacle amb porta, saleta de descans, cortina que dóna a les cadires. Un minipalquet d'excepció des del qual gaudir, fins i tot, del soroll de les puntes amb la fusta de l'escenari (com els seients del marci al camp nou, des dels quals veus els gestos dels jugadors).

Ballarins i ballarines, no mentim, jo vaig anar a veure a la Tamara Rojo. Fa anys que en sentia a parlar, que havia llegit alguna entrevista. Deien que la seva expressivitat i delicadesa és excepcional. Ho corroboro.
No sóc una experta, i penso que no cal ser-ho per a adonar-se de certes coses. Per exemple, tots i totes hem vist una competició de gimnàstica en uns Jocs Olímpics. No som experts/es, però sabem quan algú cau bé o no d'un salt. El ballet és menys violent i aquesta és la seva gràcia. Els moviments han de ser un continuum. La Tamara fa un continuum de passos lleuger i fluid en conjunt, incloent-hi el tronc, el coll, el cap, els braços, les mans. Imagineu-vos la gràcia en persona, la tècnica exquisida i unes mans de sensibilitat Shuarma en versió delicada.

El ballet és car, no ho nego, i és una disciplina que no arriba a tots els públics, però si ahir jo hagués sigut Júlia Roberts a Pretty Woman, us diré que el ballet m'agradarà de per vida (i què hi tornaré, costi els euros que costi!).

DIAGNÓSTICO

El ovario derecho engloba un pequeño quiste de 25x24 mm.

Piruetes d'aigua

Avui és d'aquells dies de:

a) sofà, manta i tv.

b) centre comercial.

Per la qual cosa els centres comercials es deuen estar fregant les mans... i els que han sortit de pont es deuen haver dut les mans al cap.

Jo el que he fet ha sigut anar a nedar a la piscina perquè total, per a estar mullada, millor fer algo d'esport.

Aquesta tarda ja veurem, potser fem el camino de los ingleses.

I en projecte, tan de bo hi anem, dansa. Sempre he volgut anar a veure un espectacle de dansa. De fet vaig deixar el ballet, però m'encanta. M'hi hauria de tornar a apuntar... però no sé si hi ha grups de la meva edat i rovellament! Aix!

Precaución amiga carreteraaa...!!

És de fa tres setmanes. Carretera de la Bordeta. Vespre, hora decent en la qual les famílies encara transiten pel carrer. Carro. Idea. Mon temerària conduïnt a xux. Lleuger error de càlcul amb la vorera. Aaaaarràs. La Xux, que l'únic cinturó que duia era el del bolso, a terra.