Aquest any ni Déu vol que sigui Nadal. Vaja, que el nen està molt a gustet al ventre de sa mare :P sense sentir les nadales atronadores d'esperit comercial, sense les llums encegadores que volen obnubilar el nostre criteri estalviador, sense passar el fred que segur farà llavors i sense veure la bogeria que està embolicant al món. Un gran regal a punt per a detonar.
Quan llegiu aquest post ja serà un gran dia.
El primer dia en el qual podreu adquirir i gaudir del concert dels elefantes que alguns vàrem viure en directe. Personalment feia mesos que desitjava tenir-lo entre les mans i veure'l.
Demà serà un gran dia.
Feu-vos la següent pregunta... jo què sòc: titella o titellaire?
Jo ahir vaig ser espectadora.
Espero que algun dia m'arribi el torn.
Quan estic sola a casa no parlo més que de feines domèstiques i faig posts escassos i quejosos, jeje. Bé, doncs aquests dies estic sola a casa, així que prepareu-vos per a patir! Jajajaja! Bé, ja em queda poquet, així que la tabarra no serà molta ;)
Els dies són estranys: un mal de cap que em fa anar dormir a les deu i mitja, una reunió amb la tutora del màster que em fa arribar a casa a les deu i mitja... vaja, descontrol aliè a la meva voluntat!!
Dilluns vaig anar al zara. La cefalea intensa me la vaig pillar allà, fijo. Sí, sí, com qui es pilla un encostipat! A l'emprovador tenen uns fluorescents col·locats al costat del mirall -o sigui, enfocant a la persona- que em van provocar (degut a la quantitat de roba que vaig agafar vaig estar dintre una bona estona) que veiés pampallugues. Una cosa súper freak demanar-li una altra talla d'americana a la dependenta passejant-te arrossegant els cordons de les converse i encegada per les pampallugues.
Total, jo volia la meva roba, la vaig deixar reservada, vaig anar a casa a per la targeta i vaig tornar. Més de 200 euros en roba, però tot el que vaig comprar m'agrada i em cau bé. Vaja, que em trobo divina del muerte. Divi de la death, per a enteses ;) Ara només em queda (només, pffffff) comprar-me sabates: marrons, negres, les botes somiades que mai podré tenir pq tinc el panxell massa ample... en fin, els dilemes de tota aspirant a fashion victim amb una estructura corporal diferent a la mitjana actual!! Bé, crec que no sóc fashion victim, perquè m'agrada la moda, però no posar-me allò que tothom es posa (ex. ara tothom va amb daurats. Puaj! Quina cosa més hortera! M'haurien de pagar per a dur coses d'aquestes!). En fi.
Que entre la feina i tal els dies passen prou ràpids i quan em vulgui adonar la meva àvia haurà okupat la meva habitació i demanaré ajut a l'ACNUR.
Ea.
Faria un post decent.
M'agradaria fer-lo.
Però és tard, estic cansada, demà és dilluns i no tinc el temps i la calma suficients per a poder-ho fer. Igual que llegir els documents del màster, igual que fer el treball, igual que ordenar la taula, igual que manar imprimir les fotografies, igual que llegir un llibre, igual que... organitzar-me i trobar estones per a poder fer totes aquestes coses.
És curiós com les coses conflueixen.
Un cap de setmana estàs bastant podrit/da i sembla que ningú truca per fer res, l'altre els amics, família i coneguts d'arreu volen quedar.
Quan estàs solter/a no pilles. Quan tens parella diuen que pilles més (jo és que dec estar a la inòpia, la veritat)
Quan no tens feina els dies passen lents i sembla que ningú t'agafarà mai per treballar. Quan treballes sembla que la gent ho detecta i llavors et truquen d'altres empreses, de les pràctiques del màster i de tot el que se t'acudeixi!
Bé, el cap de setmana, tot i que plogui, fa bona pinta: màster amb un profe de la uni que és bon paio, dinaret d'aniversaris amb les compis, dormir ben acompanyada... i tornem-hi a la feina! Anava a dir a la rutina de la feina, però comprendreu que els primers dies i amb el paper polivalent que tinc de rutina res de res!!
Seguiremos informando!
Avui ha sigut un dia estrany. Peculiar. Variat. Digueu-li com vulgueu.
Plegar d'una feina a primera hora. Tenir-ne una altra al migdia per a començar dijous. Passat, present, present, passat.
Diners a terra, diners als somnis, camins sobre il·lusions.
Com si en les últimes 24 hores la meva vida hagués estat plena de senyals.
Avui anava a fer un post més dispers, més d'aquells de resum lleu i vague que passa de puntetes. Però no; canvi de plans.
Hem vist el 30 minuts sobre els aeroports i hem enllaçat amb un reportatge de síria que donaven a la 2. Quan ha acabat ma mare per fi s'ha sortit amb la seva i ha posat mar adentro aprofitant que jo venia cap a l'ordinador.
I ara un diàleg venia fins a mi des del personatge de manuela, la cunyada de sampedro. La dona, des de l'humilitat i el saber interior li dóna la millor lliçó a aquell religiós important que visita sampedro per a treure-li l'eutanàsia del cap (i de la boca, el lloc més important per a dur-la als focus).
I en part d'un segon el meu caparró ha relacionat aquesta escena amb una que s'ha produït aquesta tarda entre vaixells luxosos. Quan la dona, la mare, la companya, la reflexiva, la cabal... dóna, altre cop, lliçó.
I ara escrivint el post ho lligo amb un article d'avui a la vanguardia sobre si els maltractadors tenien o no "remei" i els programes psicològics que s'estan duent a terme en aquest camp.
I suposo que, al capdavall, la recepta per a maltractadors, homes en general i societat en particular passa per sentir i saber sentir.
No parlo de guerrers, conqueridors, polítics ni grans personatges històrics. No parlo des de la visió dels grans homes (què curiós, homes). Parlo des de la visió de qui va a peu, dels moments que formen l'engranatge, de les accions que fan rutllar el dia a dia dotant-lo de continuïtat. Amb la força necessària per a moure's i el control imprescindible per a mantenir la direcció.
(emocions)
Què passa quan fa fred i l'única part del cos que sobresurt de l'edredó és el teu cap?
Que, a part de perdre calories per la testa, et lleves amb un ull inflat i no precisament per un mussol... sinó per un mosquit cabrón!!
----------------------------
Sé que la natura dóna a cada bitxu d'aquest món les seves funcions, el seu lloc, el seu paper. Val. Algú em podria dir quin és el paper del mosquit? Per a què se suposa que serveix? A part de per a donar la tabarra, transportar malalties i ésser menjat per bitxos més grans? (O esclafat vilment amb la mà/sabatilla/diari...)
Diumenge em faig fotre ració doble intensiva d'Scorsese: Infiltrados al cinema i Gangs of New York a la tv.
Em va agradar més infiltrados crec, tot i que Gangs of New York tingui un final més feliç, jeje.
Total, que vaig dormir prou bé tenint en compte la quantitat de trets, sang, ganivetades i morts diverses que vaig veure en unes hores.
Avui m'ha vingut la regla. Just pels pèls, perquè ahir vaig tenir revisió ginecològica (nota nois: si tens la regla no te la fan i has d'ajornar la visita!). Van trobar la petició perduda x fer-me una eco ja fa més d'un any i me la van tornar a fer, coses k passen. Ara no tinc ganes, però haig d'explicar coses sobre un documental súper interessant k vaig veure a documentos tv fa una setmana sobre el part "natural". A què ve això? Doncs que allà estirada amb les cames obertes i tal me'n vaig enrecordar. Em vaig sentir com una ampolla de vi quan li estàs roscant el llevataps. La imatge no és aquesta, però el so del cacharro k et posen x a tenir-te oberta mentre et treuen cèl·lules x a fer-te la citologia m'ho va fer pensar.
I què bé quan la regla et ve i no estàs a la feina i pots dopar-te i estirar-te una estoneta a dormitar al teu llit. Només estar a casa teva ja et provoca un alleujament indescriptible.
Les coses semblen estar a punt de canviar. Espero que el gir definitiu no trigui gaire en produir-se i tot s'encarrili tal i com desitjo (gem).
De tot cor. Hi ha premi després de l'esforç. I recolzament. I emoció.
I una ampolla de vi per obrir. Potser quan s'hagin calmat les aigües.
Un petó molt fort. I felicitats; tot un camí per endavant.
Bé. Jo ja he votat.
He anat amb la meva mommy i per sort a la nostra mesa electoral no hi havia gaire cua (a la del costat hi havia com 15 persones esperant!!), així que hem enllestit ràpid, perquè dúiem el vot preparadet de casa. Així un veí nostre que és interventor sempre es queda amb les ganes de saber què votem, jejejejeje. Quan sortíem ens hem creuat amb dues interventores de pp que entraven. No m'he pogut aguantar, i he dit en veu alta que ja se'n podien anar a un altre barri. A més veníen dues, ni que això fos un lloc perillós i algú les anés a pegar. Ah no, calla! Potser venien per poder parlar amb algú :P
Seguidament caminant fins a bcn centre mirant tots els panellets al nostre pas. Per primer cop des que jo recordo no hem fet panellets a casa, és una novetat. Però sincerament no ve de gust encendre el forn, i no m'ha costat gaire convèncer a ma mare, perquè sóc jo qui ahir es va gastar les peles per a comprar-los a una bona pastisseria.
Avui a gran via, a escribà, a part d'haver-hi la tv i un munt de gent... han fet panellets dels aspirants a president! JAJAJAJAJA!! I a l'aparador teníen un "panellòmetre", una gràfica on exposaven quin polític havia sigut el més venut!! JJAJAJAJA!! En primer lloc en Carod, seguit d'en Mas. En últim lloc el tonto del Piqué. Vaja, fins i tot el Saura guanyava al Piqué, jajajaja. Haig de reconèixer que la primera posició d'en Carod m'has sorprès una mica...
El forn de pa on ens agrada el pa de nou cereals estava tancat, així que per allà el màxim que he fet ha sigut utilitzar el lavabo del buenas migas per a les meves necessitats (gràcies cambrer generós que m'has deixat la clau sense consumir!) i veure algun restaurant sense fum on caldrà anar ;)
Missa amb coral en directe a Santa Maria del Pi (per fi hi he anat de dia i he pogut veure bé el rossetó des de dins! Segons el meu mestre particular -stevie- el més gran d'europa!)... i clar, a prop del new park doncs he dut a ma mare a veure la máquina de bailar, jejejeje! Sí, porto a ma mare de tour per botigues originals i racons peculiars, que li encanta. Bueno, bueno, bueno. Hi havia un noi que ho feia tot perfecte al mode expert!! Tremendo, quina suada s'estava fotent. A la poca estona ha arribat un compi (aquest sí k era freak) i allà s'estava mirant.
Bé, a part del crit a la cara que ens ha fotut un boig al costat del CCCB tot perfecte, metro i a caseta!
A veure si aquesta tarda les porto a la máquina de bailar i ens fem una partideta de dos jugadors k ja en tinc ganes... jejeje! :D
Que voteu bé i mengeu molts panellets!
(Per a mi anar a tots sants al cementiri és una estupidesa solemne. El dol no té dies al calendari. El dol no és més profund per tenir una làpida neta i amb flors el dia 1).