mon, c'est moi

Rodolí made in mon

"No hi ha cosa més fastigosa que una poma farinosa"

Y eso.

Reciclatge

Ara que me'n vaig de cap de setmana, us deixo dues imatges, que últimament n'estic penjant força sovint...! Que gaudiu!

L'Hospitalet de Llobregat, abril 2006.

Canet de Mar, juliol 2006.

Tornar a aquell pis baix del centre de passadís infinit on vam fer un treball preciós sobre les granotes. On vam petar globus pel teu aniversari i ens vas regalar un gall amb una mena de molinet que es movia si bufaves. El meu era blau i vermell.
Tornar a un lloc associat a la infància.

Han canviat moltes coses de llavors, també en la vida d'aquell pis.
La vista de la plaça de ciment modern, el tou del sofà, el mateix suro a la paret, ara buit, abans amb dibuixos dels dos marrecs.
On jo recordava un llit i un escriptori ara hi ha un ordinador i una paret folrada de llibres, potser l'essència de la teva llar.

Records.

Pont de la Vanguard, l'Hospitalet.

A mi m'agradava vestir i desvestir a les nines...

Avui m'he adonat de què tinc un punt freaky.

Sabeu què feia uns quants minuts abans de plegar?

Combinacions de roba. Tremendo.

Per això, per la consulta de blogs, pels mails personals... espero que no els doni per investigar la vida intra i internàutica dels empleats... :S

Relax

La imatge de l'aigua salada, el sol, la nit que s'acosta, els passejos amb calma vora el mar, el bon menjar, les migdiades, la platgeta al matí, el relax.
I l'amor. Molt d'amor.

Arenys de Mar, 22juliol 2006.

I will surviveeeee!!!

Jo me'n vaig a la platja.

Que cadascú sobrevisqui com pugui!

Lo riu és vida

Aquest cap de setmana ha sigut diferent. Curt i llarg alhora.

Mai havia anat en piragua/kayac/canoa i l'experiència ha sigut molt bona. Quan estàs sol amb la teva embarcació, sense el soroll del grup, et deixes dur a poc a poc per les aigües tranquil·les i observes la vegetació, les aus, el seu vol i els seus cants, les libèl·lules trapelles de colorins que s'aparellen aquí i allà, et relaxes...

i t'oblides de què et fan mal els braços, el cul, de què vas moll, de què el sol pica.

I tornes a la ciutat, a la realitat diària, encara impregnat del moviment de la canoa quan tanques els ulls i marxes a dormir. Sembla que encara ets allà.
Al dia següent encara portes aquella pau del riu dins teu acompanyant-te a la feina, a dinar, a caminar...

Riu Ebre Benifallet-Tortosa, 16 juliol 2006.

LO RIU ÉS VIDA. NO AL TRANSVASAMENT

Rema, rema, remaaaa

Si veieu a una colla en canoes remant per l'ebre potser som nosaltres...

apa, bon cap de setmana!!

(espero que aquesta nit com per art de màgia se'm descarregui el trapezi, perquè sinó ho passaré malament...)

Un sopar, gais i una princesa (ole yo)

Tinc una mica de son.
És el que té sortir a sopar entre setmana.
El sopar? Bé, vaig estar en un bon lloc, que això és un gran percentatge en un sopar amb setze comensals. El menjar correcte. Abusaven de les herbes punxades al menjar de manera decorativa, però bueno, s'agraeix la varietat de menjar sa (vam triar elmenú). El pitjor el servei. De totes totes. Si hi aneu no desespereu si es descompten amb els plats, si les cambreres no us fan ni cas per molt que passin per allà, si algú no té coberts, si us fan demanar el primer, el segon i les postres tot al principi (i la cuenta, vam dir nosaltres, ja amb la conya...), en fi.

Gais.
És el que té sortir pel gaixample. Dos ositos fent peuets a la taula d'enfront... és curiós com allò que sembla que no es veu sí es pot fer i allò clarament visible no es fa...
Vaig estar a plaça universitat força estona esperant que em vinguessin a buscar. Hi havia promotors de diferents locals aprofitant el trànsit de l'eixample cap al raval: una noia esquelètica que repartia només a la penya alternativa-fashion-grunge i una parella de nois. Em vaig centrar en la parella de nois, perquè la noia repartia ben poc, la veritat. Devia estar morta amb els talons que duia, tot i que fos aviat (jo ho hagués estat!!). Bé, anem a pels nois. Clarament repartien fulletons d'algun local destinat a públic homosexual masculí i ràpidament em vaig quedar astorada de com ells sabien qui era homosexual i qui no. Vaig aguditzar el meu sentit de la vista i de l'estètica per a arribar a diferenciar-ho jo també (collons, alguna cosa havia de fer, vaig estar allà com mitja hora ben bona!!) i el primer que vaig notar: anaven en parelles, tot i que no semblaven parella sentimental (és clar que els ositos del restaurant si no hagués sigut pels peus tampoc donaven signes evidents de relació!). Un altre tret bàsic: duien xancletes de dit. Increïble, el 98% dels nois als quals van donar fulletó en duia. Seguint amb la moda: alt percentatge de samarretes sense mànigues, amb tendència cap a les típiques de gimnàs (que van pel centre de l'esquena i que també estan de moda entre les noies). Una altra característica: musculats i/o guapos i/o vestits fashion.

Com ja els reconeixia, jugava a encertar a qui li donaria fulletó i a qui no. I encertava.

Una cosa que em va sorprendre van ser les diferents tipologies ben marcades, que al cap d'una estona ja diferenciava:

- El gay musculat, broncejat, que va amb actitud coqueta-ligona descarada.
- El gay poca cosa, primet, com més fràgil.
- El gay ultrafashion, ni enclenque ni musculat, cap ben alt, pantalons baixos, ulleres de sol grans, que no desentonaria amb la beckham.
- El gay oso.
- El gay més grassonet, amb pinta de sensible, clarament amb veu i gestos afeminats, frequentment transita en grup d'amics tant homos com heteros (no en parelletes homosexuals "voy a pillar")

Vale, jo no conec aquest món, sincerament, però a mi em falten tipologies que sí hi són a la població general: on estan el gay cholo, el gay normalet (com la majoria de nosaltres, normalets, eh?)...?? Ja presuposo que el gay pijo es distribueix entre diferents tipologies com pot ser la ultrafashion i la poca cosa, però no ho sé...
També és cert que podien estar a casa tots els que em falten... en fi, que al ppi el post no era d'això!!

Jo ahir anava ben mona i em sentia una princeseta, imagineu-vos si a sobre us vénen a buscar en carrossa dos lacais!! Em vaig sentir tan lleugera i tan princeseta amb les meves sabatetes de ratlles i la meva faldilla voleiant mentre creuava corrents la plaça universitat...!! Aaaixx!

Ara, a la una i mitja no hi havia ni déu que agafés el son. Pfffff...
què cruel que és el món fent-nos llevar a les set del matí...

------------------------------------------

pd. com a últim punt fer notar que només he parlat de nois/homes homosexuals. On estaven les noies? On estaven les promotores només per a elles? Tenen una altra manera de comportament social-lúdic? Suposo que sí, però tampoc ho conec suficient.

Reconeixement

tu q tal?

jajja, no te preocupes. Aún te quedarán unos 70 años para intentarlo no?

A veces la cosa más pequeña puede ser la llave que abre puertas.

Y el tiempo dirá.

Viento volador...

Tot de cop la perspectiva pot ser molt diferent. Hi poden haver canvis.

O no.

Ara mateix tot està a l'aire.

Viento volador, decididamente infiel, sopla sin querer, como en una oración...

I he passat d'estar avorrida a tenir noves perspectives. Millors o pitjors qui ho sap. Diferents en alguns aspectes, segur.
No vull fer-me il·lusions tampoc, més val no pensar abans d'hora... però suposo que és inevitable. Creuem els dits per a què tot vagi com jo desitjo.

De 0 a 100 al mateix moment

- Ganes de treballar: 0%

- Ganes de dormir: 100%

- Ganes d'anar de vacances: 100%

- Ganes de marxar a casa: 100%

- Ganes de què aparegui la jefa (bé, cap de les dues): 0%

- Ganes de què algú se n'adoni de què no estic fent res: 0%

Queden sis hores de feina. Déu, dona'm forces!

Bé, després de la crisi-catarsi de dissabte crec que necessito les vacances imperiosament. Però sí, suposo que podré aguantar fins al 18 d'agost.

Avui ma mare ha tingut la feliç idea de que em provés uns quants pantalons de l'armari. Evidentment, el resultat ha estat nefast. Si jo no me'ls posava per alguna cosa seria... de la qual cosa ella ha dit que m'he engreixat des de fa un parell d'anys. Cert. Però fa mal. Cert, sí, m'estic posant barrilete i no m'agrada, a voltes estic bastant incòmoda amb mi mateixa.

En fi, també sobreviuré a la platja ara suposo. Al capdavall qui no té cel·lulitis té panxa o qualsevol altra cosa (sí, sempre estan les ties de cos perfecte que fan ràbia, però desenganyem-nos, no són majoria).

Ale, a veure com em trec quilos de sobre. Empieza la operación "a gusto conmigo misma".

M'arrenco la pell a tires.
Em sento com el guillat de El silencio de los corderos.

Avui he estrenat faldilla i samarreta de rebaixes :D estic divina :D

i aquesta tarda... PLATJAAAAAAAAAAAA!!!

Avui he estrenat el vestidet hindú raro. Molt bona acollida per part dels companys de feina. Bé, sobretot de les companyes, tot s'ha de dir. A més m'ha vingut la regla, de moment estic bé, m'he dopat a temps.

He somiat un munt de coses avui. Entre d'altres que Bellosoli sortia amb una noia des de feia temps, amb la meri des de feia uns 3 mesos, amb la Xux des de feia un parell de setmanes i que s'havia enrotllat amb ma mare feia un parell de dies. Sí, estava amb 4 alhora, 3 de les quals del meu cercle íntim!! Horrorós, ma mare m'ho confessava tan panxa i s'arreglava de bon matí perquè havia quedat amb en Bellosoli, mentre deixava a mon pare dormint al llit. Tremendo, jo flipava en colors. I descobria llavors que la Xux estava també a la seva xarxa, així com la meri (que surt amb mon cunyat, però al somni no, tot molt raro). La quarta indivídua no he arribat a veure qui era, no la coneixia.
Jo li deia al Bellosoli que allò no podia ser i que havia de fer alguna cosa, que jo no els hi pensava dir res (anda, i per on començo?!?!?) si ho arreglava immediatament. Llavors ja no era ell (com si jo el conegués, ja veus), sinó un ésser dolent con sus secuaces, i tots junts m'han començat a perseguir per una ciutat-poble. En un determinat punt jo m'he ficat en una casa baixa i li he demanat a la dona si hi havia una porta del darrera. He anat a parar a unes golfes plenes de palla (un paller en unes golfes?!?! des de quan?!?!), on hi havia un forat que donava a una oficina d'una caseta a diferent nivell de terra que per on havia entrat. Resulta que l'ofcina, molt mona amb mobles tradicionals de fusta fosca era una joieria de luxe, d'on estaven sortint uns lladres. M'he unit al grup sense problema i, mentre un d'ells deixava pistes falses per la porta i en una furgoneta, els altres ens hem muntat al cotxe esportiu que tenien preparat per a la fugida. Jo com a copilota, ni més ni menys. És clar que allò més que un esportiu semblava un cotxe supersònic mega aerodinàmic.

I bé, que jo recordi fins aquí. Així que ja veieu, les nits d'estiu no m'avorreixo pas... :P :S

Ah, una perla que acaben de deixar anar per aquí:

- Sí, el 31 vindré a treballar. Bé, a treballar... vindré amb un jet lag! M'he comprat orfidal per a dormir al vol.

Tremendo. Hi ha gent que és realment tant imbècil com sembla.

Tarda de compres a Gran Via 2. Recompte de danys, rebaixats i no rebaixats:

- 1 parada: oysho.
1 sostenidor 7,95 euros. Per a la meva sorpresa tinc més pit del que em pensava i la 90 se'm queda curta. Salt a la 95.

- 2a parada: seguim a l'imperi gallec; zara.
1 faldilla blanca 19.95, 1 americana blau fosc 29.95, una brusa blava 19.95, una samarreta blava de tirants (per a sota la brusa i no anar amb transparències excessives a treballar) 5.90.

- 3a parada: el regne de la xux; h&m.
brusa blava amb puntets blancs 19.90, jersei punt 7.47, pantalons xandall 9.95, samarreta vermella 7.90.

- 4a i última parada (temptació final de la xuxi on he deixat fluir la meva vessant alternativa): natura.
faldilla estampada en tons vermells 18 euros, foulard en tons marins 7 euros, vestit rotllo hindú raro 12 euros.
A destacar agradablement: les talles al natura són més normals. Serà que són més naturals d'acord amb el cos humà...

Total, per molt efectiu que dugui la jara sempre m'ha de deixar pasta...

Ara, el biquini el deixo per a la propera temporada i els texans... doncs també, perquè són una cosa desagradable de buscar quan tens una talla respectable.
Y eso. Jo ja he anat de rebaixes (i m'hi he deixat la pasta!! Si no he sumat malament amb la calculadora en unes hores m'he gastat 165.92 euros. Si hi sumem l'excursió de l'ebre i roma -ja us explicaré-, pues no te digo... :S ).

AAAix, què bé fer de pretty woman!! :D

ROMA!