mon, c'est moi

Cinema de franc... l'estiu m'encanta! :D

Mireu, jo no és per fer propaganda ni boicot, però a veure; tenint cinema a la fresca GRATIS a l'hospitalet, les cotxeres de sants, el parc de l'espanya industrial i segur que a molts llocs més... qui cony vol anar a montjuïc, havent de pujar fins allà, portant-te tu la cadira o el que sigui, i a sobre pagant 4 euros?!?!?!

venga va...!
Sí, sí, em podeu dir que té encant i tot el que volgueu... va a ser que no. ea.

Si ahir no vau venir a veure tapas a la biblioteca can sumarro de l'hospitalet avui teniu l'oportunitat de veure-la a les cotxeres de sants. De franc.

Mon prevenida vale por tres

Fa dies que no postejo.
Aix, i no penseu que no me'n recordo del blog, eh?!?! Sí... el que passa és que ara, amb el canvi de taula, necessito contrassenya per a accedir a internet... i jo no en tinc. Bé, no en tinc una pròpia ;) jejeje

Va, us explicaré el xou de dimarts, vinga. Estava jo a la feina, fent les meves tasques diverses, amunt i avall quan dic cony, aquí hi ha una rajola xunga (dic=penso). Faig un altre pas i penso que dues de seguides no poden ser i miro a terra. Oh! Sorpresa! Una de les sandàlies camper que em vaig comprar fa poc i em van costar 75 euros s'ha trencat!! Doncs quin negoci!! Vaig entre les taules a poca velocitat, cosa estranya en mi, i intentant que no es noti que vaig coixa per a no perdre la sandàlia. Tenia un veí que quan era petit es feia el coix, es veu que el divertia. A mi no em va fer ni puta gràcia.
Vaig aconseguir arribar a la meva taula passant més o menys desapercebuda i vaig tirar de McGyver, grapant la tira que s'havia desprès. Diverses grapes, pim pam (imagineu-vos, m'estava grapant una sandàlia ajupida sota el forat de la meva taula, tremendo...), dic venga, amb això tiro fins arribar a casa.

Sí, sí, que te crees tú eso. Al cap d'una o dues hores se'm va tornar a treure el xiringuito. Ara vaig atacar amb cel·lo i grapes.

Va arribar l'hora de plegar i, como mon prevenida vale por tres, vaig agafar la grapadora discretament... i cap al bolso! No amb intenció de quedar-me-la a casa, evidentment (mon pare s'ha encarregat sempre d'assortir-me de material), sinó per si sorgia alguna eventualitat pel camí.
I... sorpresa!! A uns quants metres de casa em va tornar a passar. Sort que no estava creuant cap pas de vianants amb el semàfor vermell ni cap carrer per on no toca (pràctica més habitual en mi que no pas passar en verd, ho confesso). Ni corta ni perezosa pim pam em vaig grapar la sandàlia i a dinar a casa.

La cosa no podia quedar així, o sigui que per la tarda vaig anar amb les meves sandàlies, el tiquet i els meus arguments a la botiga Camper on m'havia comprat les sandàlies. Pensava que em costaria més, però la noia va ser molt amable amb mi.
Aniré a buscar el parell nou demà, suposo.
Si no hagués sigut així, no sé si m'hauria tornat a comprar unes camper. Per a què unes sabates es trenquin no cal gastar-s'hi 75 euros. Per a què un cop estrenades te les canvïin per unes noves potser sí.

Després d'una hora al telèfon, un nou dia, tres hores de caminata per barcelona segregant endorfines, una dutxeta i un bon dinar coronat de gelat...

estic millor ;) :)

Ara mateix tot és una merda.

Els meus pares han anat a la platja aquesta tarda, on jo no hi he volgut anar perquè ja havia quedat. Encara no han tornat i són més de les deu.

Les meves amigues estan al cine, on jo tampoc hi he volgut anar perquè no en tenia ganes.

El meu xicot està camí de casa seva, suposo que agobiat, sense entendre'm i fart.

Jo no he sortit de casa en el dia d'avui (post revetlla) i estic frisosa de sortir a caminar amb la fresca, però anar sola em sembla trist.

I jo només vull que s'acabi el dia d'avui i que sigui demà.

I de tot ja no sé què vull. Em sento enmig d'una illa entre mil sense saber cap a on anar, miro en totes les direccions i cap em convenç. I potser la metàfora no valgui només per triar les vacances. I segueixo parada, mirant, dubtant, parada, dubtant, dubtant, frustrant-me, frustrant-me... quant de temps fa que no tinc una vetllada on m'ho passo bé del tot? Probablement no tant, només fa una setmana. Però quant de temps fa que tinc tot un seguit de vetllades o estones en què m'ho passo molt bé? Crec que fa molt de temps, o aquesta és la impressió que tinc.

En algun racó, no sé per què, em sento insatisfeta per algun motiu que desconec. I és com un formigueig que apareix sovint i no sé què collons fer amb ell.

Tot arriba mon...23

Jejeje, sí, gràcies pels comments i posts, ahir va ser el meu aniversari :D

Amb la tonteria ja n'he fet 23... no, no pensava posar-me melangiosa ni fer balanç, tranquils.
Que m'ha passat ràpid sí que ho haig de dir. Si feia res era cap d'any... :S

avui no estic inspirada, ho haig de dir.

Que si es nota? Sí, noto que em faig gran, és clar que ho noto. No sóc la mateixa, ni ho podré ser mai. Hi ha mil mons que s'han perdut pel camí i milions de mons per venir. Perds innocència, guanyes experiència, et coneixes millor, tens més clar què vols i què detestes. Avantatges i inconvenients, però suposo que no us explico res nou. No estic eufòrica, no. Entre el temps que està fent últimament, la feina (i ja us explicaré, dilluns em kedo sense taula), l'agobio de les vacances i que estic una mica rara (m'ho noto, no sé per què)... vaja, que no sep.

Total, que demà sopar amb els compis a casa i a celebrar cumple+revetlla!! Per a què ho sapigueu: tot i les mentides que us hagin dit sempre, Sant Joan NO és la nit més llarga :P

Si ens veieu saludeu-nos! Ens acaba d'adoptar una noia de 23 acabats de fer!

Y entre chocolate estará mon

M'he quedat plàcidament adormida al meu llitet, entre dos llibres que m'agraden, així com d'on venim i què em passa són fantàstics en el seu tema, aquests dos sobre el primer llibre de cuina i el llibre de festes estan molt ben fets també. Fa un munt d'anys que els tinc, però són d'aquells llibres que saps que estaran igual de vigents per als teus fills.

Total, que m'he despertat de la meva migdiadeta d'una hora aprox i dic home, ara hauré de fer algo d'això, no? I m'he llençat a l'elaboració d'unes trufes perquè no calia encendre els fogons i pensava que podia tenir tots els ingredients a casa.
M'he posat per feina recol·lectant el què em calia i adaptant en la mesura del possible... jo a la cuina m'ho passo pipa. M'agrada cuinar, sobretot dolços, i prefereixo estar-hi sola. Per a mi és una manualitat com qualsevol altra, em relaxa i em diverteix. Cuinar per cuinar, perquè sí, perquè tens ganes de fer un postre, unes galetes, el que sigui.

Diguem que no he tingut suficient quantitat d'un ingredient (suposo! aquí a casa normalment anem bastant a ull), perquè la consistència del tema no ha quedat com hauria sigut desitjable... i a partir d'aquí ho he intentat arreglar afegint-hi tema... i no ha sigut possible!!

Resumint diré que tinc un líquid en paperets de magdalena, tot a la nevera, però que no és consistent. Serà com beure's xupitos de trufa... raro, raro, raro...

Ara, por mis cojones que les trufes surten. Vamos!! La propera vegada no cometré el mateix error...

És curiós com quan visc els bons moments la vida va tan ràpid que moltes vegades ni puc parar-me aquí a deixar-ne empremta.

És curiós que, quan tot sembla anar bé, s'esguerra.

Faldilla, sandàlia i plujeta= caqueta!

Feia dies que volia posar-me faldilla. Ja feia dies.

Avui que em poso faldilleta, estreno les sandàlies noves i estic mega divina de la muerte...

està caient una sobre Barcelona que espanta :S

i aquesta nit tenim sopar amb les nenes, amb lo de gust que venia una passejadeta després de sopar, amb el fresquet de la nit...

hay k joderse!

A la hora de comer ya queremos merendar

(sobre la Unión Europea, comiendo-charlando-escuchando la radio)

mommy: si es que esto al final es una merienda de negros.

poppy: y de blancos también.

jop: de ésos los que más.

Poti poti d'exàmens i boletes

Bé, la veritat és que ja no recordava què era fer un examen. Espero que m'hagi anat bé, perquè d'algunes parts no n'he sortit gaire convençuda...
(quin munt de pijos! puaj!)

La veritat és que dilluns em vaig acomiadar de la feina amb un:"fins dijous!" i... oh! Sorpresa! Demà és dijous! Sep, sep, el que escolteu... és dur... xo wano, dos dies i pim pam, cap de setmana again. A veure si el sopar amb les nenes surt bé... :D

Estic en procés d'adaptació a això de tenir les tardes lliures, és molt curiós com tenint moltes ganes de fer exercici físic no n'estic fent més que de costum (vaja, jo tinc la sensació de què n'estic fent menys). Aish mon, activa't!!

D'altra banda ahir baixant de l'oral+speaking vaig descobrir una botiga de coses x fer collarets i d'altres temes artístics al carrer muntaner. Hi vaig entrar i em vaig engrescar, a més haig de dir que la dona és molt amable (no em donen comissió, que consti), així que vaig sortir d'allà amb un munt de boletes i fils de colors. Estic ultimant un collaret per a ma mare i un per a mi. Ea. Mon the artist is here again!!
Sip, la veritat és que les manualitats m'agraden. Perdo la noció del temps i, si no fos perquè visc acompanyada no dinaria o soparia per seguir amb la tasca que enceto. Ja sigui fer collarets, pintar, confeccionar una postal, dissenyar... ésta le da a to' los palos, eh? Doncs wano, què més m'agradaria a mi que tenir una casa gran i disposar d'un estudi on dur a terme totes les meves cosetes sense haver de recollir la paradeta perquè cal anar a dormir! Així podria exercitar la meva creativitat més sovint, no quan el rampell s'imposés com el vapor d'una olla que frisa per sortir. En fin, quin rotllo us estic fotent, eh? Wanop, potser és un post mon que feia temps no apareixia i us revela noves coses sobre mi ;)

Ale, i el dia de Sant Joan a casa, eh? I tu melenes, a veure quina excusa poses aquest any!! :P

De vegades el cap se't fa un embolic. De vegades t'agobies no saps per què, per qui, per on et vénen els cops.

De vegades només necessites xerrar, pensar, deixar passar una mica de temps per a tornar a estar bé.

"Com sempre".

Mami cómprame unas botas, que las tengo rotas de tanto bailar charlestoonnnn...

Aquesta època és dolenta perquè no saps com vestir-te ni com calçar-te. Cada matí les combinacions són un problema i no saps en quin endimoniat habitacle o vehicle agafaràs un encostipat gràcies a l'aire acondicionat utilitzat de manera assassina. Dintre de poc les sandàlies i els tirants envairan definitivament els carrers i viurem en aquesta dolçor enganxosa fins a mitjans de setembre.

Jo ahir, per compensar algo de dèficit, em vaig comprar uns mocasins blancs i unes sandàlies, que alguns dies tinc problemes perquè no sé què posar-me per anar decent i còmoda a la feina (les dones que em llegeixin m'entendran). I clar, com no em vaig comprar qualsevol cosa, doncs cent i bastants euros menys al compte. Sort que ara cobro més... el doble del que cobrava a l'altra feina. És clar que vaig caure en què la prima que em paguen per dinar a la feina... a partir d'ara ja no la cobraré! Quina empresa més cruel, treu ajuts als empleats!! Jjejeje, tothom tranquil... el que passa és que avui ha sigut l'últim dia de jornada partida!!! A partir de la setmana vinent i durant tres mesos aquesta menda té les tardes lliures. Faig enveja o què? ;)

Bé, no feu una revolta popular ara... al capdavall el contracte se m'acaba a l'octubre i no té pinta de què m'agafin indefinida... estic pensant en fotre'm unes vacances per llavors. Anar al poble sola, a fondre'm amb el silenci i la natura. Però per a això encara queden 4 mesos. Let's enjoy!

A Toxa, Rías Baixas.

Por un par de días he estado en el cielo. Paisaje encantador, sol maravilloso, boda de un familiar al que quiero, hotel de 5 estrellas donde todo lo hacen para que te sientas bien...

Sí, el tio bueno de la foto es él... ;) mmmm