Sembla mentida lo bàsics que podem ser. Sembla mentida que després de gairebé 6 anys se segueixin caient als mateixos paranys.
I lo a gustet que vaig estar jo xerrant, ampliant una nova amistat, coneixent una persona que val la pena.
Llàstima no poder compartir tota aquesta sensació com m'hagués agradat amb el meu futur marit... bé, sempre quedaran els mitjons de la iaia antònia i la certesa de què el temps posa tot al seu lloc :)
Què fas quan et quedes sense paraules? Què dius quan un amic et diu que la seva parella l'ha deixat? Què fas quan el veus fet pols?
Mostrar suport, donar una bona abraçada i posar-te a disposició pel que calgui.
I, inevitablement, sentir pena en el fons del teu cor. És clar que això no serveix d'ajut a ningú... però són conseqüències inevitables de ser humans...