21 de Junio 2007
El camí trobat que resta per caminar
Des del respecte i l'admiració que em desperten tots aquells i aquelles que volen ser millors persones, et desitjo (us desitjo) tot el millor.
De vegades el cap pensa una cosa, però en el moment en el qual les llàgrimes rodolen galtes avall el cor et dóna una bufetada a tota la raó. I et fa veure que és difícil sotmetre a la família al raciocini quan no saps exactament què t'hi uneix... les llàgrimes i els somriures t'indiquen el camí.
6 de Junio 2007
Com les d'abans
Tengo ganas de hacer una china
No estimats i estimades, la Xux no volia procrear amb un xinès i tenir una preciosa criatura, no. Tampoc parlava de drogues amb el gènere canviat. No, no parlava de fabricar una nina ni de dibuixar a una asiàtica de pell blanca.
Estimats i estimades, la capacitat de la Xux per a confondre dites i paraules és proporcional a la seva devoció per la coca-cola i a la meva capacitat per a perdre els metros (en casa de la herrera...).
Públic d'arreu i amants de l'absurd negoci...
la Jara volia fer... una xilena!!
Tremendo, tremendo, heu d'entendre que jo en aquests moments em trenco la caixa. És tan mona ella!! Jejejeje.
I xerrant a classe de ritmes brasilers, flirtejant (jajaja) a la bicicleta estàtica, escoltant un casc cadascuna cantant i ballant pel carrer...
una tarda com les d'abans :)
(reflexió: vam començar compartint cascos a la tornada de l'egb quan el que hi havia eren walkwoman, després cd, mp3 i aramp4... dios, d'aquí a uns anys jo crec que ja durem xips incorporats al pas que anem!)
2 de Junio 2007
Mort familiar
Diuen que no s'ha de desitjar la mort de ningú.
Suposo que és per allò de no desitjar als altres allò que no vols per a tu... i de certa superstició, no fos que la truita girés i ens esclafés a sota.
Però digueu-me, on queda la justícia en tot aquest tema? No parlo del món jurídic, sinó la justícia com a concepte humà, com a valor que guia la nostra vida.
En aquests moments, per impotència, m'agradaria fotre uns quants raonaments, retrets a crits i òsties a uns quants membres de la meva família per impresentables, desagraïts, cabrons, fills de puta, irresponsables i d'altres belleses d'igual tipologia.
I sí, per què no dir-ho, sobretot a un en concret li desitjaria la mort. Com a mínim, cerebral. Que total, per a l'ús que li dóna a aquest òrgan, faria un favor al món i, sobretot, a nosaltres.
Apa, ja ho he dit.