Cansadeta, aclucant els ulls davant de la pantalla, amb la meva meleneta (molt curta!!) llisa després d'anar ahir a la perruqueria, amb la satisfacció d'haver sigut avui la més bella del ball quotidià, escoltant una cançó que s'acaba de baixar de l'e-mule, sense haver encertat ni un número de l'euromillones, pensant que m'haig d'anar al llit i seguint a la cadira...
aquí estic.
I encara no sóc conscient que estic DE VACANCES.
Bé, fins que no acabi al màster demà no en seré conscient. O fins que faci 600 quilòmetres en cotxe fins arribar al santuari carregador de piles.
Queda més d'una setmana per la mona. Jo he menjat avui un tros de xocolata, no esperaré a uns padrins que han perdut els papers.
És curiós. Quan vaig fins a dalt de feina m'estresso i ara que ha baixat el tema penso si el meu lloc de treball estarà en perill... que sé que no, això com a molt pot durar un parell de dies, però com les coses que tinc a fer ara (no és que no tingui feina en sentit estricte) no són URGENTS, PER AHIR, PER JA, PER... doncs clar, la cosa és com estranya.
Aquesta setmaneta i... holidays!!
Després d'un any i un mes tinc pensat anar a la perruqueria aquesta setmana... ja toca!
Des que a la feina ho han filtrat absolutament tot i no puc entrar a escriure posts, ni mirar blogs, ni comentar a la xux, ni consultar la caixa, ni mirar viatges d'oferta, ni buscar traduccions al diccionari on line, ni mirar res pel google...
doncs no puc fer kitkats virtuals. Pero vamos, que lo llevo bien.
Després d'una altra setmana laboral que ha passat ràpida, màster amb una professora resultat de l'encreuament de la Koplowitz rossa i la Preysler (o sigui, prima i estirada a més no poder), sopar + jocs a casa d'una amiga i sessió dominical de piscina...
probablement el major disgust que hagi tingut en la meva vida.
Afortunadament, ja està.
I hem vist Don Gil de las calzas verdes l'últim dia de representació al TNC.
El més xungo? Que demà és dilluns i hi ha feina, pressió i estrès... i les temperatues baixen per a fer-nos tornar bojos a tots!!
Ah déu, Jara, si no me'n recordo: hauríem d'anar el 31 d'aquest mes, que és creixent!
La vida em va bé, així que espero que no hagueu vingut a fotre-me-la enlaire...
(siusplau)
Després d'haver anat al màster, de dinar amb els meus poppys en un lloc xulo x celebrar que ma mare n'ha fet 55, de passar una tarda estupenda i veure paris je t'aime, de veure un eclipsi de lluna, d'estar al sol sense fer res a la terrassa, de conduir després de tants mesos, d'anar a un espectacle per la cara amb la meva mommy...
bé, tinc la sensació de què he aprofitat el cap de setmana. Ja tocava tornar a tenir aquesta sensació!!
I ara... toca enfilar una altra setmana dura!! Ànim mon!
Bien, vengo a mi tribuna para desmitificar, para desmentir, para aclarar, para llenar de luz y verdad a todos los seres del planeta que vivían en el engaño.
Después de mi paranoia inicial, vayamos al grano: hay una creencia popular sobre las canas. Dicen que si te arrancas una cana te salen 7 más (o eran 3?). Bien, yo como no me lo creía y no me gustaba la única cana que brillaba en mi testa, me la arranqué. Tal cual.
Pues bien, cuál ha sido mi sorpresa esta semana cuando me he descubierto un cuernecillo blanco y puntiagudo asomando entre mi pelo en el mismo sitio donde arranqué la cana inicial.
A rey muerto, rey puesto, así que a cana arrancada, cana naciente. Pero ojo por ojo, diente por diente, cana por cana. Las canas funcionan como Hammurabi, así que fuera leyendas.
Si alguien se quiere arrancar esas cuatro canas para una boda o evento o porque le da la gana, que lo haga tranquilamente. Ellas simplemente volverán a salir. Impasibles. Recordándonos que el tiempo pasa
-también para nosotros-.
Si a la última setmana treballo una mitjana de 10-11 hores diàries i per la nit somio amb la feina...
JO QUAN VISC?