hola a todo el mundoo!!!
sí abuelo, toy en pucela en estossss momentos! toy en un ciber para poner algo en el blog y mirar el correo, esas cosas k se hacen en la civilización ;PP
por umbralejo ha ido bien, ya hay hasta grupillo internáutico creado para colgar las fotillos y k pongamos cómo nos va la vida :)
ahora toy en el pueblo, y ayer tuve un bajón muuuuuy grande, xo wano. cuando hay bajón me da por coger el móvil. y ayer pues me dieron muchas ganas de volver a bcn. demasiadas. en fin.
sé que no soy la única que cree estar en una caja equivocada, como pieza que no completa el puzzle ni puede formar parte de él.
muchas gracias a quien sí parece encajar conmigo. un petó a les nenes i al bolly ;)
no sé, a ver si me viene la regla de una piii vez y mejora mi estado de ánimo.
-------------
bueno, por otra parte el otro día estuve escribiendo. no sé si ponerlo, aunk pensé en hacerlo... bah, supongo k sí, va, lo pongo.
--> "tío chevy": trobaré a faltar la visita de festiu al matí, quan t'oferíem un vi i una pasteta del poble al menjador. he crescut amb això... per què cada vegada tinc més coses per al record?
(i ploro. feia temps que no tastava una llàgrima).
Él tío chevy, l'Adelino que ja no hi és, el Juan que està malalt... quan les coses passen a prop es veuen més. I no només pels mitjans de comunicació.
I ma mare que evita deçir càncer. Quan diu que algú està malalti jo ja sé de què. li pregunto, per veure si ho diu, però normalment ho evita a la primera. Parla en el seu to baix de consulta mèdica que tant odio. No te n¡has d'avergonyir d'estar malalt collons!
He llegit que els afectats i familiars de malalts de càncer eviten dir la paraula CÀNCER. Tumor, bulto... són els més habituals en la seva substitució.
Si ni tan sols pots pronunciar la malaltia que tens... com pots fer-li front?
La veritat clara i de cara, que així saps què hi ha, i al capdavall la informació és poder. I a més poder tu, menys poder el puto càncer.
Que només vull anar a enterraments de gent gran que mori de vella, entesos?
Si són vells i moren d'una altra cosa no em val, encara no eren suficientment grans.
Al tio chevy encara li quedaven veremes. I nadals amb els néts. I San Antolins a Fombellida.
I tardes de televisió.
I les seves orelles mítiques encara havien de créixer més. I encara no és mort xo des d'ahir que m'estic fent a la idea que, inevitablement, tard o d'hora passarà.
I sí, a mi també em queden llàgrimes encara. I les que hauran d'arribar.
Ma mare no diu CÀNCER, xo no para de repetir MOSQUES. Està obsessionada x a k no entrin a casa. li he dit que com torni a sentir aquesta paraula li clavo un mastegot. xo no em decideixo.
PD: demà hi ha enterrament. Avui s'ha mort l'Amando, l'amor del bar de baix (al poble hi havia dos bars: el de dalt i el de baix, k en realitat es diu la flor del valle, xo tothom li diu el de baix). No em va caure mai bé, no despatxava les "chuches" als nens (c'est moi) i si ho feia era de mala gana.
Va tenir molts fills (masses) i la dona és una santa encongida que d'uns anys ençà ha pogut sortir a passejar.
El dia 21 hagués fet 72 anys. No és molt, però potser és suficient x algú k ha begut, ha fumat, ha cremat alguna k altra matinada i m'hi jugo el coll k ha deixat anar més d'un cop.
Fa uns anys es va suicidar un fill seu, però això ja ho explicaré un altre dia. El meu poble té unes quantes històries per a explicar.
--------------
esto lo encontré el otro día en el ordenador del pueblo (el viejo= megatortuga). ya hace algo más de un año k lo escribí y pensé k podía colgarlo.
ops, wano, tengo algún problemilla técnico. ya lo pondré algún día, no importa
En fin, supongo k hasta k vuelva a bcn a principios de septiembre no tocaré un ordenador así que...
UN BESAZO. Y MIL GRACIAS
Special notes:
--> Franciscu, k et vagi mooolt, mooolt bé. ets un sol i t'ho mereixes. i saps k et trobaré a faltar. i ens debem una abraçada graaaannn, graaann, a grenoble o on sigui. SMUAK
--> pfff, em posaria a escriure a tothom, xo ja faré ús del mòbil, les cartes o el record.
see u!