Sempre diuen que els nens vénen amb un pa sota el braç... però sense llibre d'instruccions.
Jo diria que les persones, independentment de l'edat, venim sense llibres d'instruccions. I un mecanisme tan complexe és difícil de manegar sense certes especificacions.
Possiblement trobis les funcions principals tocant botons, equivocant-te maldestrament alguna vegada i aconseguint tot just el contrari del que volies. Però et serà molt difícil arribar a un nivell desitjable o òptim a no ser que hi dediquis moooltes hores d'observació, anàlisi, assaig-error i frustracions... tot això en el cas de què tinguis la capacitat, l'interès i la paciència necessàries... i que la maquinària suporti tant.
L'ideal seria que, després d'un temps inicial de descoberta per part de l'altre, el mecanisme a descobrir compartís per pròpia iniciativa les seves claus i rutes.
Sí, de fet jo sempre he estat més de mapes que de llibres d'instruccions...
M'acabo de descordar el sostenidor a la feina (comença a ser obvi que em sobren uns quilos). Si em traguessin la taula del davant, asseguda amb la minifaldilla se'm veurien les calces (hagas lo que hagas ponte bragas).
Serà que amb l'edat tot et dóna bastant igual. Tot menys les coses importants. Tot fins i tot les coses importants. Tot menys un mateix. Tot fins i tot un mateix.
Ara, no sabeu què a gustet m'he quedat...