Quan sacseja tot el cos de riure i de retruc tot el meu. I li sento el pit a sota del braç i els malucs sota la meva cama.
M'agrada quan és suau, i també quan s'atreveix a no ser-ho.
Quan som capaços de perdre la son (i la salut) per estar plegats.
M'agrada que em llegeixi, fins i tot abans de que jo cregui que he expressat quelcom, i ho faci tot tan fàcil.
Quan està despullat, i li dic que m'encanta. I ell no s'ho creu, i jo penso en com pot ser que ningú li hagi dit abans!
M'agrada quan confia en mi, i jo en ell, i no ens calen preguntes per a saber que tot està bé.
Quan encara no fa ni una setmana que ens vam tocar, però sembla que faci tant de temps que ens acariciem (i no ho sabíem).
M'agrada gairebé tot, i la llista dels no m'agrada seria molt curta i molt lleugera, perquè fins i tot en aquells casos, m'entendreix.
M'agrada. Molt.
Diuen que només els nens i els borratxos diuen la veritat.
En el meu cas, l'estat que més s'hi aproxima és el de somnolència abans d'anar a dormir per la nit. Quan estic tancant les parpelles i alhora escric pel whatsapp. Quan les barreres, les muralles, les fronteres ja no se sap on són. Perquè encara no hi són com en el cas dels infants, o perquè l'alcohol o la son les desdibuixen.
I així, en aquest estat de somnolència semi conscient, he pensat, reflexionat, dit i reconegut algunes de les millors i de les pitjors coses en aquests darrers anys amb amics i amants.
Moltes vegades, en aquest estat de somnolència, caic en coses que no havia pensat. Esbosso noves línies de raciocini i actuació. Dono forma i poso paraules als sentiments que no m'havia permès aflorar.
I això, precisament això, és el que va passar ahir per la nit. Reflexions que ni jo mateixa sabia van sortir en una conversa amb algú que posa les coses realment fàcils per a parlar. Un plaer.
I vaig reconèixer que tinc por.
I les pors, quan saps que hi són, pots mirar-les cara a cara. Fins que es cansin de tu i marxin amb algú altre.
Perquè no es pot vèncer a algú que no es rendeix ;)
Com quan et guardes quelcom per a tu. El teu petit secret. L'embrió de quelcom en creixement que flueix i no grinyola. Ressona un xic lluny, però se sent a prop, en aquest encisador triangle entre el cervell, el cor i el somriure. Allà a les Bermudes, on potser algú, qui sap si jo, pugui perdre's dolçament en la il.lusió ;)
Algo així com que la jefa et vingui amb una collonada mitja hora abans de plegar, quan ja portes uns tres miligrams de paracetamol en sang i la sang se't comença a escapar del cos.
Me la pela.
La difícil feina d'avui ha sortit més lleugera del que em temia.
La brusa que em vaig comprar ahir de rebaixes em queda de conya.
Aniré a casa i tindré el plat a taula.
Aquesta tarda decidiré si vaig al gimnàs o em dedico a fer qualsevol altra cosa com, per exemple, descarregar-me les fotos del Canet Rock d'aquest finde ;)
Així que... sí, hi ha coses que cada vegada em rellisquen més.