mon, c'est moi

Click!

Diuen que totes les coses passen per algo (sé que no està ben dit, però ho faig conscientment). Jo no sé si és veritat o no, però el que sí és cert és que totes les coses que m'han passat em fan ser qui sóc avui (igual que totes les porqueries que m'he menjat em fan pesar els quilos que peso avui... sí, m'apreten els pantalons, què passa).
I a què ve la reflexió aquesta tan òbvia? Si ja ho sabem tots, això, mon!

Vale, vale (castellanisme, però m'agrada)... però és que com al blog parlo de mi, doncs dic el que em surt del nas (i els qui em coneixeu sabeu que tinc nas per a estona, tant olfactiu com físic).

Al que anava, que m'enrotllo... si no m'hagués equivocat triant les persones no adients i després ho hagués arreglat reconeixent el meu error i destriant-les (doble click, primer tries i després desmarques... resultado: "0 ítems, su cesta está vacía") no hauria pogut tornar a marcar. He tornat a fer click. Però no és un click impulsiu de rauxa, d'aquells que t'ofegues si no tens el producte a casa ("entrega immediata 24h"), no.

M'he fiat de la meva intuïció i també m'he recolzat en el dia a dia, en el temps, en els petits detalls, en els fets senzills nascuts per a passar desapercebuts, però que marquen les grans diferències. Aquest és un click conscient, madur, serè.
(Potser llegeixo això d'aquí a 10 anys i penso que ara sóc una imbècil, qui sap... no ho descarteu, si ara m'agafés a mi mateixa fa 5 anys em donaria un parell d'òsties i canviaria unes quantes coses, però com no sóc Mon McFly doncs així es queden).

Quan t'envaeix aquella tranquil·litat, i aquella calma gran en la distància salpebrada amb un desig sincer de que arribi el divendres per a escurçar els quilòmetres. Quan estàs amb algú sense gaire temor a que et jutgi o et censuri. Quan et pots mostrar vulnerable amb el que sigui i saps que et recolzaran. Quan hi veus més enllà, per profund i per distància. Quan deixes de ser tan egoista i et sorprens a tu mateixa de l'efecte beneficiós que pot tenir una sola persona. Quan no pots deixar de petonejar la seva pell. Quan penses el mateix gairebé alhora, i badalles amb un segon de diferència. Quan saps que tot anirà rodat, perquè és tan fàcil dialogar que enfadar-se sembla una quimera. Quan rius sense fre davant l'ocurrència més senzilla. Quan el conjunt millora les parts (i hi suma sense haver de fer gaires restes personals).

Quan el que desitjaries cada nit és adormir-te al seu pit i despertar amb la seva escalfor.

Click.