Si preguntéssiu sobre mi a persones dels meus diferents àmbits d'interacció, us dirien coses sobre mi. Segurament, un bon grapat serien fins i tot contradictòries... i doncs? Que no ets la mateixa arreu? Que potser actues?
No. De fet, segurament molts coincidirien en que sóc espontània i natural. Tal com raja. Fins i tot en això alguns s'equivocarien dient que no tinc control. En general ho faig sabent-ho de sobres, per la senzilla raó de que ja m'agrada fer-ho (vaja, perque em dóna la gana).
El punt fonamental per a mi en que molts dissentirien és en si sóc una persona emotiva o no. En si hi predominen en mi els sentiments o la raó. Bé, doncs us trauré de dubtes: sóc com la majoria. O sigui, per sobre de tot hi ha els sentiments, l'emoció. O, si ho preferiu, per sota.
A la meva base l'emoció, i a sobre tota la resta. La resta de vegades pesa tant que ni me n'adono, fins que un dia erupciono interiorment i prenc consciència del tema volcànic del moment.
Amb algunes persones i en algunes situacions no hi ha res a sobre de les meves emocions. Les deixo volar, les airejo i les trec al sol amb el que sigui menester: alegria, tristesa, pena, companyonia, sentiments de futur... aprecio les persones que em fan sentir així i amb les que sóc capaç de parlar des de la Montserrat tova. Aquells que m'han vist així serien les veus autoritzades per a descriure'm.
La resta? La resta segueix parlant d'una ombra xinesca que segurament mai podran tocar.