Són temps incerts, aquests. Retallades, rumors de retallades, ombres allargades de les retallades... sembla com si aquesta negativitat, aquesta grisor s'infiltrés en d'altres àmbits de la vida i la gent gaudíssim, sí, però amb el tel de la maleïda crisi i les seves conseqüències.
I com tot depèn de com es mira, a través d'aquesta boirina indefinida i que no remet, correm el risc de veure tots els àmbits de la vida així... "Alerta!", que diria el Monegal.
Mon dixit mon a las 27 de Diciembre 2011 a las 03:59 PMVaja, feia molt de temps que no et llegia, i tu molt que no escrivies... i com sempre... una prosa espatarrant!! interessant...
Alhora m'ha agradat pensar que en algun noment m'has pogut dedicar algun d'aquests posts que escrius.
Gràcies.
Mon dixit Xavi a las 5 de Enero 2012 a las 05:21 PM